Més de la meitat del parc edificatori espanyol es va construir abans del 1980 , quan les exigències d’aïllament i eficiència energètica eren molt baixes. Molts habitatges anteriors al 1990 amb prou feines compten amb aïllament tèrmic i, amb el pas del temps, s’han convertit en autèntiques depredadores d’energia. En paral·lel, els estàndards europeus han anat elevant el nivell mínim d’aïllament i confort , mentre que el cost de l’energia no deixa d’augmentar . Aquest context obliga a replantejar la nostra forma d’habitar i ens anima a rehabilitar els edificis existents per reduir-ne el consum, millorar la salubritat i adaptar-los als reptes climàtics.
La nostra filosofia biopassiva
A House Habitat Biopasiva defensem que la sostenibilitat i el confort no han de quedar reservats a les obres noves. El nostre concepte de biopassivitat engloba els principis de l’estàndard Passivhaus —minimitzar la demanda d’energia, eliminar ponts tèrmics, garantir l’hermeticitat i ventilar de manera controlada—, però va més enllà apostant per materials naturals com la fusta i per sistemes constructius industrialitzats que redueixen temps d’execució i residus d’obra.
Les nostres intervencions sempre busquen crear espais saludables i eficients : no fem servir productes tòxics, prioritzem aïllaments de fibres vegetals i controlem la qualitat de l’aire mitjançant ventilació mecànica de doble flux . Entenem la construcció com un procés circular : reutilitzem estructures existents quan és possible i optem per fusta certificada , que emmagatzema CO₂ i deixa una empremta de carboni molt inferior a la del formigó o l’acer.
Remuntes: una forma intel·ligent de guanyar espai i valor sense necessitat d’enderrocar ni començar des de 0.
A diferència d’altres empreses que se centren en la renovació interior de pisos, la majoria de les nostres rehabilitacions consisteixen en remuntes i ampliacions de cases unifamiliars o edificis entre mitgeres . Això implica afegir una o diverses plantes a un immoble existent o reconstruir-ne l’estructura interna en fusta, mantenint la façana i la volumetria original.
Treballar amb estructures prefabricades de fusta ens permet muntar noves plantes en pocs dies, amb un impacte mínim als veïns. A més, la lleugeresa de la fusta facilita que les estructures existents suportin l’ampliació sense grans reforços, mentre que l’aïllament i l’hermeticitat resultants converteixen l’edifici en un immoble de consum gairebé nul .
Un exemple emblemàtic és la rehabilitació de Melcior de Palau , a Sants (Barcelona) : conservem la façana catalogada del 1895 i aixequem un nou edifici entre mitgeres amb estructura de fusta, dotant-lo d’aïllament de fibra de fusta, fusteries d’altes prestacions i ventilació amb recuperador de calor. Un altre cas és la remunta al carrer Verdi de Gràcia , on afegim una planta completa a un edifici històric sense alterar-ne l’estètica ni molestar els residents. Aquestes intervencions no només dupliquen la superfície habitable; transformen edificis convencionals en habitatges biopassius amb emissions i despeses energètiques mínimes.
I, a més, estem treballant en una casa biopassiva a Collbató que conservarà un mur de tàpia existent per integrar-lo en una nova estructura de fusta contralaminada (CLT); l’obra se situa al peu del Parc Natural de Montserrat i destaca per la teulada a tres aigües. En aquest projecte combinem materials antics i nous, sanejant la tàpia i reutilitzant part de l’obra original, demostrant que la biopassivitat també pot revitalitzar i ampliar habitatges en entorns rurals privilegiats.
Com abordem una rehabilitació biopassiva
Cada projecte arrenca amb una auditoria energètica exhaustiva que ens permet diagnosticar les mancances de limmoble i establir prioritats dintervenció. Estudiem l’ envolupant (façanes, cobertes, terres) per decidir si l’aïllament es realitzarà per l’exterior o l’interior, valorem la substitució de finestres i portes exteriors per fusteries hermètiques de doble o triple vidre i analitzem l’estat de les instal·lacions de climatització, aigua calenta i electricitat.
Amb les dades sobre la taula, plantegem una estratègia d’actuació : definim les millores passives necessàries, calculem el cost i la tornada de la inversió i avaluem la viabilitat d’incorporar energies renovables. L’ hermeticitat és un punt clau: segellem trobades, passos d’instal·lacions i buits de façana per evitar infiltracions, ja que fins i tot petites filtracions poden generar condensacions i floridura a l’interior. Per garantir un aire interior sa, instal·lem sistemes de ventilació mecànica de doble flux que recuperen fins al 95% de la calor de l’aire extret i filtren contaminants.
Les obres s’executen amb un sistema industrialitzat de fusta que escurça terminis i assegura un acabat precís. Un cop completada la intervenció, fem proves d’hermeticitat (blower-door) i mesuraments de consum per validar que l’edifici compleix els objectius d’eficiència i confort.
Beneficis tangibles de la rehabilitació biopassiva
El resultat duna rehabilitació biopassiva es percep immediatament. La demanda de calefacció i refrigeració es pot reduir fins a un 90% , cosa que comporta un ràpid retorn de la inversió gràcies a l’estalvi energètic. Els habitatges rehabilitats ofereixen un confort tèrmic i acústic excepcional a qualsevol època de l’any i garanteixen un aire interior net , lliure de contaminants i amb la humitat controlada.
A més, un edifici rehabilitat sota criteris biopassius es pot revalorar al voltant d’un 20% i perllonga la vida útil dels seus materials en impedir filtracions d’aigua i aire. A nivell ambiental, aquestes intervencions redueixen dràsticament les emissions de CO₂ i contribueixen a combatre el canvi climàtic.
Conclusió
La rehabilitació biopassiva industrialitzada és una eina poderosa per revitalitzar el parc edificatori existent i adaptar-lo als reptes del segle XXI. En combinar l’eficiència de l’estàndard Passivhaus amb la calidesa i la sostenibilitat de la fusta , House Habitat Biopasiva demostra que és possible ampliar i millorar edificis sense renunciar a la seva identitat ni sacrificar la salut dels seus habitants. Les nostres remuntes i obres entre mitgeres són un exemple de com l’arquitectura pot créixer cap amunt, integrar-se a la ciutat i alhora avançar cap a un futur més sostenible.

